I si tornem a escriure correus?

Des de fa un temps, anar de pressa sembla que és el que ens defineix com a societat. Hem d’anar de pressa per poder fer tot allò que volem fer al llarg del dia, hem d’afanyar-nos a ser els primers en contestar, els primers en opinar, els primers en fer like o comentar, els primers en tot. I malauradament, un arriba a la conclusió que amb tantes presses ens perdem moltes coses, des de pau mental fins a qualitat en les nostres interaccions socials.

Si parlem de la nostra comunicació amb d’altres persones, la immediatesa de la missatgeria instantània o les mateixes xarxes socials han fet que poc a poc elements com el correu electrònic hagin quedat reservats per les comunicacions importants, les factures i albarans, i les notificacions dels enviaments de les nostres compres per internet. Ja no hi ha una rèplica digital a la correspondència que, anys enrere, fins i tot es podia considerar una mena de gènere literari per si sol. I la veritat és que fa una mica de pena.

És per això que jo, personalment, he decidit recuperar una mica l’ús del correu electrònic per reactivar el contacte amb les persones de manera més pausada i tranquil·la. I per començar he pensat en fer servir un correu amb el meu propi domini: hola@enricpineda.cat. Una declaració d’intencions en forma de correu molt personal amb una salutació a l’inici, com dient “si m’has d’escriure, com a mínim saluda’m abans”. No sé, cadascú es distreu com bonament pot i sap. Si parlem d’escriptura a mà, projectes com Postcrossing ens poden ajudar a practicar de forma esporàdica la nostra cal·ligrafia tot explicant-li a una senyora danesa de 60 anys què significa la paraula “siesta” en castellà. De fet, allí també m’hi trobareu, de moment enviant postals amb fotografies de Sabadell, però ben aviat fent també apologia de l’esperantisme.

En definitiva, abracem més el concepte de l’internet petit i amable, lent però segur, que ja existia amb el temps de les primeres webs i de l’hegemonia del correu electrònic, i que sembla que ara s’està perdent. Recuperem el fer pàgines web amb cura i centrades en les persones, i no en les dades que volem aconseguir d’elles. Tots viurem una mica menys estressats i, en definitiva, millor.