El petit Ludwig i l'esperanto, un conte per nens sobre la Llengua Internacional
Feia temps que em rondava pel cap fer un petit relat sobre la invenció de l’Esperanto dirigit a nens, una mica en la línia dels contes sobre personatges importants que hi ha a moltes llibreries. El cas és que al final li he donat forma a una primera versió, que és la que us presento a continuació. Per cert, si algú el vol ilustrar de franc, potser en podem fer un llibre maco, no creieu?
Fa molt de temps, en una ciutat anomenada Byalistok, hi havia un nen que es deia Ludwig. Vivia amb els seus pares i els seus deu germans en una casa petita del centre de la ciutat.
El pare era un home gros, que caminava molt recte i sempre preguntava pels deures. “Cal tenir els deures fets”, deia cada dia, i és que el seu pare era mestre. De bon matí sempre deia “добрае утра (Dabràie útra)”, i és que el pare parlava rus.
La mare era una dona gran i carinyosa, que sempre explicava històries de la família quan posava a dormir en Ludwig i els seus germans, o quan els donava de menjar. “Recordeu sempre la família!”, deia sempre. I de bon matí saludava amb un “Gut morgn”, perquè la mare parlava ídix.
En Ludwig, quan anava a l’escola, sempre saludava als seus companys i companyes, i a alguns els deia “Dabràie útra”, a d’altres “Gut morgn”, a d’altres “Dzien dobrý (Djen dobre)” i fins i tot deia “Guten morgen” al despistat d’en Klaus. I és que a l’escola es parlava rus, ídix, polonès i una mica d’alemany.
I és clar, amb tantes llengües, hi havia cops que les nenes i els nens no s’entenien i s’enfadaven. Ves a saber què volia dir la Svetlana amb aquella frase en rus que acabava de dir al despistat d’en Klaus! I és clar, en Klaus s’enfadava i plorava, mentre en Pavel mirava de consolar-lo parlant-li en polonès i no se’n sortia.
En Ludwig pensava: “Tant de bo tots ens poguéssim entendre! Segur que ens barallaríem menys!” I se n’anava a dormir amb aquest pensament al cap.
El Ludwig va créixer i va estudiar molt. Va arribar a ser metge oftalmòleg, però sempre tenia al cap la idea d’un idioma perquè tothom s’entengués. Després de molt treballar, i de fer moltes proves, finalment va presentar al món la seva idea: la Internacia Lingvo, o Llengua Internacional.
Poc a poc, la gent va començar a aprendre aquesta llengua i van començar a veure que era fàcil,que podien parlar entre ells i entendre’s, i que era una llengua justa, ja que no era una llengua de cap poble o nació, però era una llengia per a tothom. I així, aquesta llengua que ara es deia Esperanto es va tornar viral.
En Ludwig volia que les guerres i els conflictes s’acabessin gràcies al seu invent, però no va ser així. Malauradament, les guerres i els conflictes van continuar existint, però aquells que van arribar a aprendre la seva llengua van crear una comunitat de gent respectuosa i pacífica, tal i com el petit Ludwig havia somiat tantes vegades.
I aquesta comunitat encara existeix, des de la Xina fins a Califòrnia, tot esperant noves persones per dir-los, de bon matí, “bonan matenon”.