Reconeixem als arxivers
Aquest cap de setmana passat he anat a una festa infantil, abillat com sempre amb uns pantalons texans i una samarreta tirant a friki, que en aquest cas era una samarreta del 19è Congrés d’arxivística i Gestió de Documents de Catalunya on apareix un Baby Yoda / Grogu dient la frase “que les dades t’acompanyin”. Amb aquesta samarreta em presento al parc on es celebra l’aniversari, i un dels papes que hi ha es queda sorprès mirant la samarreta i em pregunta d’on ve. La cara de sorpresa i incredulitat quan li dic que és d’un congrés d’arxivística ho diu tot. I la conversa posterior, en la que em passo vora 20 minuts parlant de la professió d’arxiver i del seu paper en la gestió documental dels ens públics i privats acaba per refermar la idea de que, almenys en aquell moment i en aquell lloc, la gent que hi havia allà no tenien ni idea de què és un arxiver i què fa.
I és que, en termes generals, la professió d’arxiver sempre ha tingut l’estigma de ser una professió per a rates hardcore de biblioteca, unes persones que vivien entre documents, amb guants de cotó, ulleres a mig nas, i que guardaven gelosos els seus fons documentals en paper, pergamí i papir. I quan un comença a explicar el que fan de veritat, molta gent descobreix un món nou que li era desconegut. Ningú sap que una arxivera, molt probablement, està al darrera de la concepció i el disseny del sistema de gestió de documents electrònics que fa que un ajuntament no sigui un caos a l’hora de rebre, processar i trametre una instància. Ben poca gent identificarà a un arxiver com el professional que té cura d’una cosa tan necessària com la memòria d’un poble, des del més petit de tots fins a la gran capital, i com el professional que ajuda a l’investigador de torn a saber més de la nostra història a través del llegat escrit, o en el format que sigui, que ens han deixat els nostres predecessors. I quan ja esmentes que una arxivera és ara una professional que és capaç, fins i tot, de traçar la petjada electrònica d’un document en format blockchain per assegurar-ne la seva integritat, ja directament els peta el cap.
La majoria de nosaltres no som conscients que, en un món com el que vivim on moltíssimes relacions amb l’administració es fan a través d’Internet, hi ha uns professionals que s’han adaptat al ritme dels temps amb prou celeritat com per estar preparats per gestionar els reptes presents i futurs que presenta l’enmagatzematge de tota aquesta informació digital, d’importància crítica per a tots nosaltres. Declaracions de la renda, historials mèdics, multes de trànsit, expedients matrimonials… tot allò que abans es guardava, classificava i emmagatzemava en paper ara s’emmagatzema en centres de dades en format digital. I és un professional arxiver qui, amb tota seguretat, haurà dissenyat el sistema per enmagatzemar-ho i servir-ho en temps real a qui ho necessiti.
Així doncs, des de la humiltat d’un diplomat en biblioteconomia que es mirava als aspirants a arxivers com una colla de raroncios que venien de fer història, vagi des d’aquestes línies el meu agraïment i reconeixement. I vosaltres, lectors meus, si mai us trobeu algú que sigui arxivera o ho hagi volgut ser, no la mireu amb cara de sorpresa i doneu-li les gràcies. Perquè són necessaris, i sense ells el nostre món seria força més caòtic.