Ningú marxa (a gust) de X

Sembla mentida com els mitjans de comunicació de masses encara arrosseguen les masses. Dos diaris de referència a nivell mundial anuncien que deixen la xarxa anomenada X - que cada cop s’assembla menys al Twitter que els més puretes de les xarxes socials encara recordem - i la gent comença a plantejar-se deixar solet al Musk i anar a engreixar les estadístiques de nous usuaris de Jack Dorsey i el seu fins ara ignorat Bluesky, o el Threads de Zuckerberg. I és curiós, perquè com han dit alguns tertulians i ajuntalletres d’opinió dels diaris nostrats la xarxa X tampoc és que hagi canviat molt en els darrers dos anys des que Elon Musk va entrar a les oficines amb una pica de lavabo sota el braç, joc de paraules estranyament enginyós amb la paraula anglesa sink (pica i enfonsar).

Des de que el senyor Musk va comprar la xarxa de l’ocellet, l’ha convertida en un pati de col·legi ple de bullies, feixistes i demés púrria, i no és una cosa de fa dues setmanes, o des de que es va saber que aquest senyor era un fanboy de Trump a canvi de convertir-lo en peça clau del seu govern. Si aquests mitjans de comunicació de masses seguien allà era perquè ja els anava bé, i si ara han decidit marxar, després de la victòria d’en Donald, és més per una raó de màrqueting ben planificada, ja que tothom se n’ha fet ressò i ara guanyaran un munt de seguidors a la xarxa de la papallona que no podran donar a l’abast amb les notificacions.

Ara bé, de forma sorprenent (o no), d’altres mitjans de comunicació han volgut jugar la carta contrària, la de quedar-se amb arguments més que peregrins. Uns, com el setmanari El Crític, han argumentat amb un to paternalista i condescendent que no marxen perquè la resta de xarxes no són encara prou populars o massives com perquè tingui gaire sentit moure-s’hi, deixant entreveure que busquen més la repercussió i els clicks que no pas una altra cosa. D’altres com Vilaweb encara ho emboliquen més i argumenten la seva negativa a marxar amb la frase “algú s’ha de quedar en aquesta xarxa per contrarrestar el discurs feixista i combatre’l”, com si la opinió o la línia editorial d’un diari digital en català pugués fes trontollar els fonaments del discurs ultra, alimentat a casa nostra per gent com Aliança Catalana i els seus sequaços.

Així doncs, ja sigui per marxar o per quedar-se, aquests arguments no em convencen ni una mica. Quedar-se a X i engreixar els ingressos publicitaris d’aquest aquelarre neonazi és una opció, igual que marxar-ne per anar a petar al cortijo de Dorsey o al de Zuckerberg. Tot el que no sigui obrir un compte o una instància a Mastodon o similar, i apostar de forma decidida per un model obert, transparent i lliure, ho trobo una fantasmada moguda per l’interès i la publicitat, més que per una altra cosa.

I tu què faràs?